Els Guiamets és un micropoble amb poc més de 250 habitants.

Pocs joves, i cada cop menys projectes de vida que hi arrelen.

No és per manca de voluntat.

Els qui hi som sabem que sovint hi ha factors que se’ns escapen: decisions que es prenen des de lluny i oportunitats que no arriben. Durant anys, les persones que treballen i han treballat al tros han sostingut el paisatge que ens envolta i ens defineix. A més, en un poble així, la vida no és anònima. Cada persona compta. I encara més, cada persona que decideix implicar-se pel seu poble.

El Jordi era d’aquests.

El passat 16 d’abril ens va deixar amb només 33 anys.

Parlem sovint de futur del món rural, de projectes, d’estratègies. Però la base és aquesta: persones que s’hi queden, que hi creuen, que hi treballen, que hi són pels altres. El Jordi formava part d’aquesta estructura invisible que aguanta el poble. I quan aquesta estructura perd una peça, es nota.

Aquest article no vol ser només un record.

Vol ser també una manera de dir que el que tenim aquí té valor i que només es manté si hi ha persones disposades a implicar-s’hi.

Et trobem a faltar, Jordi.