Reflexió sobre la comunicació del vi

El passat dissabte vam poder escoltar el debat que l’Anna Vicens, en Ferran Centelles i la Patrícia de Golferichs ens oferien sobre Com comuniquem la sommeleria i el vi? dins el cicle Visions 5.1 organitzat per la Conca 5.1. Molt recomanable, per cert.

Des de llavors no he parat de donar tombs als temes que es van parlar i finalment he necessitat buidar el pap i escriure aquesta entrada al blog com a post-reflexió personal. Com comunicar el vi?

Vaig entrar en el món del vi fa tansols 5 anys, venint d’un camp professional que no guardava cap relació amb aquest.

En el moment en què amb el Quim decidim crear el celler la Placeta, inicio els estudis de sumiller a la URV i em poso a treballar a les vinyes per conèixer de primera mà aquest món que m’ha captivat. Des de llavors la meva obsessió ha estat trobar quina és la millor manera de comunicar tot el que hi ha al darrera una copa de vi. Ara la “missió” es complica, és important el que hi ha al darrera i també al davant…

vins pas de ronda 2.JPGFotografia de Elena Senao

 

Durant el debat es van tractar temes molts interessants com, la disminució en el consum de vi a nivell estatal, si el llenguatge que s’ha utilitzat per parlar del vi ha aconseguit connectar o no amb el  consumidor, com veuen el vi les generacions més joves, com ho fa la cervesa,…  hem quedo però amb el comentari de no fer-lo vulgar.

Des del meu humil punt de vista el vi en sí és com un punt i seguit: representa el final d’un procès de treball llarg i l’inici d’una experiència plaent. 

Per arribar al vi, iniciem la feina a la terra, a les vinyes. Un treball que ens manté conectats amb el cicle natural de les estacions i els canvis produïts per factors climàtics. És un treball variable on el coneixement adquirit i heredat hi juguen un paper molt important i és patrimoni de tots aquells qui el fan, admiren i/o respecten.

16361507892_28a04f9580_o.jpg

Aquest treball a la terra coincideix amb el treball d’elaboració, de decisions al celler, d’esforços i cura. Per obtenir aquest vi, aquest punt i seguit.

Quan obrim una ampolla de vi comença una experiència que podem decidir acompanyar amb altres persones, menjar, música, lectura… o silenci.

Taulaibrindis.jpg

I aquest moment, és especial. Obrim una ampolla de vi predisposats a viure un moment especial. Per això m’agrada la reflexió de no vulgaritzar-lo.

Així doncs, penso que el vi s’ha de comunicar des de l’abans i el després del punt. No hem de comunicar el punt. 

Com a elaboradors que sóm podem transmetre el nostre coneixement, feina i esforç des del millor escenari possible: el nostre paisatge, el nostre celler. Evidentment, no es tracta de donar classes d’agricultura ni d’enologia a ningú, tansols mostrar allò que aconseguim amb la nostra feina, pose-m’hi imaginació!

De69CKiXkAA-qE3.jpg-large.jpeg

Hem de fer l’esforç de conèixer molt bé quins són els moments per als nostres vins, els menjars, les músiques,… i comunicar-ho.

En fi, podem parlar des de la història, la cultura, el paisatge, l’agricultura, lo local que ens fa únics i crea la nostra identitat, des del menjar, la música, el moment,… Tenim un discurs autèntic i genuí, no hem d’inventar-nos res ni cal imitar altres begudes.

Fem que s’entengui el per què el vi es beu en copa, fem que s’entengui per què és especial. Convertim-nos en comunicadors de la nostra feina i motivacions! 

 

A nosaltres fer vi ens permet fer allò que ens agrada i omplir de valor la nostra petita vida, per nosaltres el vi és felicitat, en el moment de fer-lo i en el moment de gaudir-lo.

#vihappy

Mercè

Deixa un comentari